Gegants nous de Martorell

📖 Sobre aquest gegant

Els gegants nous de la vila de Martorell, foren estrenats el 25 d'abril de 1992 -durant la Fira de Primavera- per preservar la parella de gegants vells, construïts el 1946. El Diable i la Velleta, construïts per l'artista terrassenc Jordi Grau i Martí, representen els protagonistes de la coneguda rondalla del Pont del Diable, emblema de la vila. Tal com diu la tradició, la Velleta es feia un tip d'anar i venir de la font de l'Eudó, a l'altra riba del Llobregat, carregada amb els càntirs d'aigua. En una de les crescudes del riu, el corrent es va endur l'únic pontarró de fusta que feia de passera. Remugant, la pobra àvia es lamentava de la necessitat d'un pont nou, ni que l'hi valgués el Diable... Un cop havia dit això, se li aparegué el Diable, vestit com un cavaller, prometent-li que construiria un pont magnífic amb la condició d'emportar-se l'ànima de qui hi passés primer. Tractes són tractes. La Velleta acceptà l'oferta del Maligne, que s'afenyà de seguida amb la construcció del pont. L'endemà, la Velleta es retrobà amb el Diable, que ja l'esperava a l'altra banda del Pont, confiant en què no podria escapar-se del parany. Poc s'ho esperava el Príncep de les Tenebres que aquesta vegada, ell seria víctima de l'engany de la Velleta. La dona va deixar anar una gata -la més tafanera i entremeliada que havia trobat- que va creuar el Pont del Diable. Amb l'orgull ferit i, malgrat tot, reconeixent l'astúcia de la Velleta, es va haver de conformar amb l'ànima del pobre animal. La Velleta vesteix de forma senzilla, amb brusa, mantellina, faldilla i davantal. Duu el càntir i el cistell d'on surt la gata. El seu rostre transmet tendresa i també astúcia amb un somriure murri. El Diable, de rostre seriós i altiu, vesteix

— Marc Llamas i Devesa