Gegants de Viladecavalls

📖 Sobre aquest gegant

Diu, que diuen, que deien, a mitjans segle XIX, que en el petit poble de Viladecavalls hi vivia na Roser, una jove molt tenaç, que compartia la seva vida amb en Martí, un home de poques paraules i mans fortes. En Martí, que feinejava de pagès, sabia treure de la terra els millors productes, però sobretot destacaven les seves vinyes, d'on sortien els grans de raïm més preuats de la comarca. Sovint passejava pel poble amb raïm dels seus ceps a la mà, oferint-los a qui trobés pel camí. Era la seva manera de demostrar com n'estava d'orgullós de la seva feina. Na Roser, com la majoria de les dones pageses, venia els seus productes als mercats de la veïna Terrassa. Amb el seu recollit airós i desimbolt i les mànigues arremangades, era l'ànima de totes les festes; mai es perdía cap ball i era bona balladora. En Martí, potser més tímid, s'animava a ballar amb ella pel respecte i l'estima que li tenia. Feien una bona parella. Però la tranquil·litat es va trencar el 1879, quan la fil·loxera va arribar a Catalunya per terres gironines i, en menys d'un any, aquest petit insecte va devastar les vinyes de Viladecavalls. Al principi, el poble va pensar que eren mals de temporada, però aviat va entendre que era més profund. Els ceps morien i, semblava que el món s'ensorrés amb ells. La desgràcia va caure com un xàfec, la prosperitat es va esvair, i les festes d'alegria van ser substituïdes per un silenci de penúria. Les cases que abans s'omplien de rialles es van convertir en refugis de tristesa i impotència. Un silenci espès va omplir l'aire, gairebé tangible. No se sentien les veus dels nens, ni el tràfec dels pagesos, només l'eco de la por. Els camps van quedar buits, els ceps morts, desdibuixats en la penombra, testimonis d'un