Gegants de Sort

📖 Sobre aquest gegant

Làscara de Ventimiglia i de Làscaris (Ventimiglia-Itàlia- 1265 – Barcelona 1314) Filla del comte Guglielmo Pietro de Ventimiglia i de la princesa Eudoxia Làscaris, princesa bizantina i, per tant, néta de l'emperador de Nicea, Teodor II Làscaris. Durant la segona meitat del segle XIII vingué amb la seva mare a Catalunya on trobà la protecció dels reis del casal català. Fou la segona esposa del comte de Pallars, Arnau Roger I, amb qui es casà molt jove el 1281 i de qui tingué tres filles, Sibil·la, Beatriu i Violant, que garantiren la successió del comtat. Enviudà l'any 1288 i lluità aferrissadament per la defensa dels drets de la seva filla Sibil·la I del Pallars contra les pretensions dels comtes de Comenge pel domini del comtat. Amb el matrimoni de la primogènita amb el comte Hug de Mataplana marxà del Pallars i els darrers anys del segle XIII, governà els territoris de Mataplana a la comarca del Berguedà, residint al castell de Mataplana, fins el 1304 en què fou desposseïda de la governació. Posteriorment s'instal·là a Barcelona i el 1307 ingressà al monestir de Jonqueres, de l'ordre militar de Santiago, dit de les Ucleses. Alguns autors expliquen el seu ingrés al monestir obligada per Jaume II, arran dels escàndols oferts a la Cort per la seva relació sentimental amb l'almirall Bernat de Sarrià, però sembla ser que aquesta relació no té cap base històrica. Arnau Roger I (? v 1236 – ? 1288) Fill de Roger II i Sibil·la de Saga. Comte de Pallars (Sobirà) 1267-1288. Quan va morir Roger el 1267 el va succeir el seu fill Arnau Roger. El 1275 Arnau Roger fou nomenat per Jaume I tutor dels petits Ermengol i Àlvar d'Urgell. Aquesta circumstància va donar-li p

— Ajuntament de Sort