Gegants de Sant Llorenç de Morunys

📖 Sobre aquest gegant

"Una vegada, en un hostal dels que hi havia en el camí de Berga cap a Manresa, se presentaren tres homes de la muntanya demanant acolliment per la nit que els venia damunt [...]". Així començava Mn. Jacint Verdaguer i Santaló, la rondalla dels Savis Prudents dels Piteus, inspirada en la tradició oral del nostre país. Aquesta, explica les peripècies de tres homes de Sant Llorenç de Morunys que -vanagloriant-se de saber-ho tot- es feien dir els "Savis Prudents dels Piteus". Un dia, que havien de baixar a la fira de Manresa, el capvespre els va sorprendre pel camí, de manera que van fer nit en un hostal. Presentant-se com els "Savis Prudents", l'hostalera i el seu marit s'aguantaren el riure, veient tanta fatxanderia. Per divertir-se una mica, van voler posar a prova la seva "saviesa". Havent sopat, els acompanyaren a una habitació amb tres llits i una sola finestra, que donava a l'altra estança, la qual havien tapat amb un armari portàtil, on hi guardaven el formatge. Així, cada cop que un dels Savis es desvetllava, donava un cop d'ull per la finestra i se'n tornava remugant al llit, creient que encara era fosc. D'aquesta manera, els tres havien dormit tot un dia i la fira de Manresa ja havia passat. En sortir de l'hostal, encara desconcertats, veieren que en un racó de l'era, hi havia un carro ple de carbasses. Encuriosits, demanaren què era allò, doncs les carbasses encara no es coneixien a Sant Llorenç, segons la rondalla. L'hostalera i son marit, que encara no n'havien tingut prou, digueren que allò eren "ous d'euga". Com que no havien pogut firar-se una euga, demanaren si es podrien endur un d'aquells ous, per unes quantes lliures. Els hostalers -fent un darrer esforç per no esclafir a riure- els hi oferiren la carbassa més grossa. Inconscients de l'engany, però satisfets amb aquell descob

— Marc Llamas i Devesa