Gegants de Sant Llorenç de Morunys

📖 Sobre aquest gegant

"Una vegada, en un hostal dels que hi havia en el camí de Berga cap a Manresa, se presentaren tres homes de la muntanya demanant acolliment per la nit que els venia damunt...". Així comença la rondalla "Els Savis Prudents dels Piteus", escrita per Mn. Jacint Verdaguer i Santaló. L'insigne poeta relata les peripècies de tres homes de Sant Llorenç de Morunys que, creguts de saber-ho tot, es feien dir Savis Prudents dels Piteus. L'hostalera i el seu marit, per posar-los a prova i també per riure una mica; primer els van fer dormir en una cambra amb una sola finestra, que l'havien tapat amb un armari portàtil. Cada cop que un dels Savis es desvetllava, per més que mirés per la finestra, no veia ni gota de claror. D'aquesta manera, els Savis s'havien passat tot un dia dormint i no pogueren continuar cap a Manresa. En sortir de l'hostal, en un racó de l'era, veieren un carro ple de carbasses, que encara no eren conegudes a Sant Llorenç, segons la rondalla. Encuriosits, demanaren als hostalers què era allò i aquests -que no en tenien mai prou- els contestaren dient-los que eren ous d'euga. Ja que no havien pogut comprar una euga a la fira, demanaren si podrien endur-se'n un d'aquells "ous" pagant unes quantes lliures. L'hostaler -fent un gran esforç per no esclafir a riure- accedí, oferint-los-hi la carbassa més gran. Satisfets amb aquella troballa, feren camí cap a la seva vila, pensant en el profit els hi faria un ou d'euga. Passant per una carena, tot conversant, la carbassa els hi relliscà de les mans i tot rodolant, s'esclafà prop d'una mata, desvetllant una llebre que dormia. En veure-la córrer, els Savis creieren que aquella era l'euga que havia sortit de l'ou. Capcots i amb les mans buides, es dirigien cap a Sant Llorenç de Morunys, mentre es lamentaven tot dient-se: malaguanyada eugu

— Marc Llamas i Devesa