Gegantons Negritos de Tarragona

📖 Sobre aquest gegant

Els Gegantons Negritos de Tarragona, coneguts com El Negrito i La Negrita, són una de les parelles més singulars, antigues i estimades del Seguici Popular de Tarragona. La seva història comença el 1856, quan l'escultor Bernat Verderol, també autor dels gegants Moros de 1851, crea el Negrito. Aquesta figura de mig cos, molt poc habitual a Europa, representa un personatge exòtic amb vestit de ratlles i un fuet a la mà dreta, pensat per "espantar" simbòlicament la canalla i obrir pas a les altres figures del seguici, convertint-se en una peça d'impacte visual i social immediat. L'acollida va ser molt positiva i el públic en va demanar una parella. Així neix la Negrita, estrenada el 26 de desembre de 1859 i inicialment anomenada La Panchita. Per al seu vestuari, Verderol s'inspira en l'etiqueta del rom La Negrita, amb una dona vestida amb ratlles blaves i blanques. Des dels inicis, la Negrita destaca pel turbant a joc amb el vestit —que manté fins al 1915— i pel lloro reial a la mà dreta, que esdevé el seu element més característic. Aquest lloro es substitueix temporalment per un ventall entre 1924 i 1929, però després es recupera definitivament. Amb el temps, el vestuari i els atributs evolucionen. El Negrito passa de portar pantalons visibles i vestit ratllat a un vestit principalment blanc. El fuet inicial desapareix i se substitueix per un rotlle de paper a la mà dreta, que simbolitza el dret de ciutadania i el registre civil establert a Espanya a partir de la legislació de 1870. Aquest canvi s'associa a la implantació del registre civil del 17 de juliol de 1870, convertint el rotlle en un símbol de ciutadania dins del seu recorregut festiu. La Negrita manté la seva identitat visual amb la falda de ratlles vermelles i blanques, una paleta que es con

— Marc Queralt