Drac de la Coromina

📖 Sobre aquest gegant

El drac és, sens dubte, un dels animals fabulosos més coneguts arreu del món. El trobem en llegendes i tradicions de nombroses cultures, representat tant com una divinitat protectora com en forma d’ésser maligne, ferotge i temible. A casa nostra, però, el drac ha esdevingut un dels grans protagonistes del bestiari popular català. Des de fa segles, la seva imatge, inspirada principalment en els rèptils, ha poblat contes, rituals, llegendes i representacions festives. El folklorista Joan Amades el descrivia com una bèstia ferotge i gegantesca, capaç de moure’s per terra, aigua i aire, proveïda de potes amb ungles esmolades, dents punxegudes, grans ales de ratapinyada i un alè capaç d’emmetzinar tot allò que l’envoltava. Aquesta descripció recull molts dels trets que tradicionalment s’han atribuït als dracs: viuen en coves, muntanyes o llacs; poden volar; escupen foc i, dins l’imaginari cristià, acostumen a estar vinculats a les forces del mal. La llegenda de sant Jordi, tan arrelada a Catalunya, n’és probablement l’exemple més conegut. Paradoxalment, amb el pas dels segles, aquella criatura temuda s’ha convertit en una de les figures més estimades de les nostres celebracions. A moltes festes majors catalanes hi trobem dracs que participen en cercaviles, balls i correfocs, gairebé sempre envoltats de foc i pirotècnia. Alguns són petits i els porta una sola persona; d’altres són tan grans que necessiten diversos portadors per fer-los caminar. Molts tenen nom propi i han esdevingut autèntics emblemes dels seus pobles. El naixement del seguici de la Coromina Per conèixer l’origen del Drac de la Coromina ens hem de situar l’any 1970, durant l’etapa final del franquisme. En aquell moment, la cultura popular començava a recuperar progressivament els carrers i les places. A la Coromina, un grup de veïns i veïnes va decidir mobilitzar-se per fer créixer la festa del poble. Mitjançant una subscripció popular, van aconseguir reunir els recursos necessaris per crear un seguici festiu format per diverses figures. Entre aquestes hi havia els gegants, amb caps i mans elaborats per l’escultor i constructor d’imatgeria festiva Manel Casserres. Per crear-los, es van prendre com a model els Gegants del Pi de Barcelona, mentre que els cossos i la indumentària van ser confeccionats pels mateixos veïns de la Coromina. Una vegada construïts els gegants, encara van quedar diners de la subscripció. Amb aquests recursos es van adquirir quatre capgrossos al taller barceloní d’imatgeria festiva El Ingenio. Dos van conservar la seva forma original i es van convertir en el Dimoni i la Vella. Els altres dos, en canvi, van ser transformats pels mateixos veïns per donar vida al Bou i al Drac de la Coromina.